Festes del Tura 2010

Ja hem passat les festes del Tura, he deixat passar uns dies per no ser gaire dur.

Les festes del Tura, son i seran sempre l'eix de la colla respecte a les actuacions que tenim durant la temporada, des del primer any hi hagut un abans i un després del Tura, i aquest any no ha estat diferent, abans del Tura portàvem una temporada discreta per no dir dolenta, poques actuacions i excepte un parell amb poca gent, per molt a la vora que fossin, la torre la primera arribava una setmana abans i agafada amb pinces i amb aquest bagatge arribem a festes, i que fem per festes?

El dia del pilar no només cobrim les expectatives si no que ens superem, amb esforç i ganes, res a dir tan sols felicitar. En canvi per l'actuació, ens vam trobar amb la realitat que ens envolta i amb la que hem de viure el dia a dia en aquesta colla, molts castellers de la colla, van veure la torre, el cinc, el tres amb agulla i un intent de vano sense sort. I van sortir contents de la plaça, jo vaig veure: falta d'assaig, falta d'assistència a assaig, nervis, desconcentració a l'hora de executar els castells. Lo primer perquè és un pes que anem arrossegant ja fa massa temps, ja pots anar dient que anar assaig i assajar és la seguretat dels castellers, i de la mainada, a més a la mainada es hi dóna confiança veure els castellers a l'assaig i assajant, coseta que a molts se'ls hi escapa, i a més després volen pujar al tronc. Els nervis i la desconcentració tan sols per les camises verdes que hi havia a plaça, un dia que tenim per ensenyar el que fem per petit que sigui i que fem un cinc rebregat, on la rengla del tres de bon principi ja marxava, des del baix fins a dosos, un tres amb dubtes, lentíssim i faltat d'idees, la torre un pèl oberta, si i que? estem acostumats a fer-les a mida, i moltes s'obren, oberta no va tenir ni una sola anada que la fes perillar, el vano be excepte el pilar de cinc, per quina causa l'enxaneta no va arribar a l'aleta per dues anades que va patir, el tema de sempre si hagués pujat un altra potser l'haguéssim fet, l'enxaneta amb experiència fent pilars de cinc és el que va pujar, no crec que fos una mala decisió, però ser que no va anar be.

L'única excepció que faig de festes que em va demostrar i donar el nivell, és la mainada, va fer tot el que se li va dir sense dubtes i amb moltes ganes, per mi son únics. Des de aquí gracies per la confiança que me teniu.

En resum, hi ha un parell de màximes castelleres que semblen desconegudes per la majoria xerrica, una tot el que fas a assaig és el que faràs a plaça, sense més sortida, tot el que surti millor que assaig és una casualitat, segona, els castells no regalen res tot el que s'aconsegueix és perquè ho has treballat, si no ho treballes no hi és. Que se'n treu de tot plegat, una oportunitat que tenim de mostrar-nos i gaudir dels nostres castells i treure pit, (per una senzilla raó, nosaltres com a colla petita que som el dissabte de festes anàvem a nostre límit, al nostre sostre, les altres colles que havien a plaça no, nosaltres a més no podíem anar, les altres colles si), l'única cosa que mostrem és la falta d'assaig i la sort que tenim de no caure. Però un dia s'acabarà la sort, hi algú prendrà mal, pot ser des d'aquell dia ens ho agafem d'una altra manera.