Dos mesos d'assaig, ja hem fet tallers i alguna diguem-ne actuació, petites actuacions d'estar per casa, compromeses pel fet d'anar trobant les sensacions d'estar altra vegada en la dinàmica castellera de la temporada, tot just quan les altes colles comencen a fer assaigs.

Han passat dos mesos, i ja falta gent a assaig, ja ha plegat un membre de la tècnica, i ja hem estrenat enxaneta a plaça. Com es veu, per dos mesos encara passen poques coses.

Passen poques coses perquè segons la meva manera de veure les coses (potser, molt "Sui generis") seguim pecant del mateix de sempre, per ser una colla castellera no som prou castellers, no en quantitat, en qualitat. Per ser casteller, has de fer castells, per fer castells hi ha d'haver altres castellers, que tots plegats i amb una camisa del mateix color en direm que fem una colla, fins aquí ja complim les espectatives. Però l'encant de tot plegat, resulta que la qualitat de cada casteller de la colla, suma a la qualitat de la mateixa colla. La qualitat d'una colla permet pujar més enlaira i millor, amb més seguretat, amb més solvència, hi ha més competència i tots millorem, com a colla i individualment.

Com valoro la qualitat de la nostra colla?

Si anem a fer tallers sigui per la causa que sigui, on sigui (tots els tallers que hem fet des del principi de la colla han estat per aquí la vora, el més lluny a Osor, 3/4 h de camí) el millor dia, no arribem a 25 castellers, sabent que poden venir molts més, que trien no venir, deixant a part els que arriben tard (arribar tard a plaça dona una imatge fantàstica de la colla, del casteller no t'ho explico) o els que marxen abans, donen una idea de la qualitat com a castellers que tenim, i això repercuteix a la colla i a la seva imatge, que sempre ens agraeixen l'haver-hi anat, però tots sabem que podríem aprofitar molt més aquests tallers per aconseguir atraure més castellers a la colla, però si veuen quatre gats qui creieu que vindrà a enfilar-se sobre d'un altre, si allà mateix només podem donar un mínim de garantia i seguretat?

Les petites actuacions que fins ara hem fet, deixen molt a desitjar, és veritat que podeu dir que tot just som a principi de temporada, i que fem el que hem de fer, que la temporada és molt llarga i les actuacions de veritat ja arribaran. Mentres que som? Una colla d'arreplegats que pugen uns sobre els altres perquè una mainada aixequi el braç, i que quan arribi el bateig ja serem una colla castellera? O com va això? Des de fora de la colla ens veuen com una colla castellera des de principi de temporada i esperen una colla castellera allà on anem, no un grapat d'arreplegats que s'enfilen, Aquí a Olot no arribàvem a 50 castellers i van fer pilars de quatre i castellets de cinc, a Gurb erem menys, van fer un tres de sis, castellets de cinc i un parell de pilars. On era la gent, ara fa un any a Sant Jaume érem 88 castellers torre de sis, tres de sis i tres de sis amb agulla i faltaven de castellers que pugen.

Ser perfectament que això de fer castells és voluntari i ningú està obligat a venir, ni als assaigs, ni a les actuacions, això de fer castells és devoció i superació personal, si, però amb l'ajuda dels altres castellers, els mateixos castellers que no hi son i que quan arribin voldran ser indispensables i seran exigents per pujar als troncs dels castells, i més ara que la pròxima actuació serà l'aniversari de la colla, amb tot d'amics i família a plaça, però on eren a Gurb?

Hi ha excuses i justificacions per tots i per tothom, els que estaven lesionats és lògic que no hi fossin, els que tenien cursets és lògic que no hi fossin, els estaven esquiant és lògic que no hi fossin, els que tenien calçotades i/o caminades és lògic que no hi fossin, els que tenien parents malats és lògic que no hi fossin, els que van sortir de festa i van triar no venir és lògic que no hi fossin, i la resta que es va quedar a casa és lògic que no hi fossin. A mi particularment no em preocupa que hi hagui més o menys castellers a plaça, però aquestes son les preguntes que es feia els castellers que si eren a Gurb, sobretot els pares de la mainada que arriben a dalt, aquells que sense gent a la pinya encara pugen, només espero que segueixin pujant i no es preguntin sobre les garanties i la seguretat que els hi donem per què ens facin l'aleta.

Si algú se sent al·ludit seré a assaig.