Lògica castellera

Molts tindreu sensacions trobades després de l'actuació de festes i del pilar de les escales, uns diran que si era massa lleuger de sota, altres diran que pesava massa de dalt, altres diran la pinya, i tots tindran la seva raó.
Tal com han anat els assaigs fins ara, tota la temporada no només el de festes, la lògica castellera s'imposa per bé i per mal, no podem esperar que tot surti fantàstic sense esforç, dels assaigs que hem fet davant les escales en podem salvar un, l'últim, i els altres què? No si havia d'anar? No s'havia d'assistir? Quin és el resultat? El de sempre falta gent a assaig, durant tota la temporada ha faltat gent a assaig i a faltat gent a plaça, excuses vàries i algunes esplèndides, però els resultats son els que valen. Als assaigs de pilars, el penúltim hi havia tota la mainada, dels altres quatre, a l'últim una vintena de grans, mainada cap, que els hi estem ensenyant a la nostra mainada, els que el dia de demà, quan no estiguem a la colla ells l'han de portar? A arribar tard, arribar tard i no enfaixar-se fins que t'ho reclamin no sé quantes vegades, prioritzar fer el cigarret abans que començar l'assaig, a marxar a mig assaig sense donar coneixement?

Parlant de resultats, no son dolents ni de llarg, l'actuació de festes, excel•lent 5d6, 4d6a, 2d6 i pd5, sobresortint a les expectatives, quan el 5d6 l'has assajat una vegada l'assaig abans, el quatre amb agulla igual i la torre és el castell més ferm que tenim, per ser el més assajat, arribes a la conclusió que la força del grup amaga les mancances individuals, i això s'aprèn i sobretot es manté, als assaigs, però no podem dependre d'això, no podem dependre del múscul i la quantitat de gent per fer castells com els de dissabte de festes, sempre ens ajudarà molt més la tècnica castellera individual sumada en be del grup, encara que els castells surtin, vés a saber si no va ser per casualitat, i això només s'aconsegueix als assaigs, on de llarg sempre es faran més castells que no a plaça.
El pilar de les escales, pilar d'entrada normal, solvent, sense ensurts, el quatre de sis, el millor que hem fet en temps, dos cordons de gent, però clavat, una vegada més la col•lectivitat supera al casteller, després... el pilar de les escales, un pilar on ningú podia repetir, cada any havia de ser nou, un pilar que no havia caigut mai, i tot plegat, passa tot de cop, tots els fantasmes esvaïts per moments. Era el pilar que havia de pujar? Era un dels pilars que s'havien assajat, una de les possibles possibilitats, però va caure, per el que sigui, sempre que cau ja sigui un pilar o un castell serà per falta d'assaig, per nervis, per tècnica per el que sigui, la causa es cura als assaigs, és una regla de tres molt senzilla, menys assaig més possibilitat de caure, més assaig menys possibilitats de caure, tots direu la possibilitat de caure sempre hi és, minimitzar les possibilitats també i depent del casteller. Total que un altre i a dalt, hi haurà qui dirà que no s'havia de repetir, hi haurà que dirà que fins que arribéssim a portar-lo a dalt, us ho deixo a la vostra elecció, que és més important el pilar de les escales o els pilaners que el pugen? També van fer el tres, paradíssim, el pilar de sortida i el pilar del Tura, en definitiva, la lògica castellera s'imposa, no hi ha assaig, no hi ha castells, i si n'hi ha pot ser per casualitat.