I seguim

Després de les últimes actuacions, ja puc saber més o menys com estem i qui som, fins on podem estirar la màniga i fins on ens arriba el braç. Per qui no és asistent convulsiu al local d'assaig i últimament ha estat per la plaça on hem actuat, pensarà que estem prou bé per ser els que som. però l'any passat erems menys i estavem millor.
Tot radica als assaigs, com son, com s'hi participa... la resposta tan sols hi assitim o sabrem. tant punt s'arriba ens enfaixem... no fumem, els que fumen, no es pot fumar enfaixat, però a la mitja part tots els que fumen ho fan enfaixats, dic tan punt arribem no demano puntualitat, tothom arriba quan pot, això vull creure, els que no fumen esperen als fumadors que per allà siguin, que acabin i si no esperen que hi hagui més gent, més castellers per enfaixar-se, i amb tres castellers es fa un rengle, amb deu una prova de torre, que hi ha d'haver gent que volti per seguretat, si, però no tots volten, n'hi ha que no ho fan per alçada, com que només s'ha de vigilar als terços, per alt no n'hi ha de castellers, hi ha qui corre per atrapar la corda per estirar per no haver de fer mans, encara que hi hagui una mainada que el pogués sustituir, hi ha qui pensa que ja son prous, hi ha qui pensa que ja en sabem i seleccionen els castells a voltar per fer mans, i que fan els que no volten xerrar, distreure i no deixar sentir als participants a la prova, i jo com a cap de colla m'haig de passar l'assaig cridant, de fet sòc un borde i els bordes sempre criden. M'han fet arribar que s'hauria de crear un sistema rotatiu per fer mans, però ja n'hi ha un, si no ets a dalt, voltes, però no s'el creuen, s'ha d'insistir a totes les proves per fer mans, però de qualsevol manera no!, sisplau i donant les gràcies, és igual que et cansis de dir-ho una i altra vegada, per activa i per passiva, una temporada i una altra, el casteller s'enfaixa i es torna sord. Es torna sord perquè si no, no entenc perquè s'ha d'avisar dues i tres vegades al mateix casteller perquè fagi una prova, i arriben tranquilament xerrant amb un altre, gastant el poc temps d'assaig que tenim, una vegada no passa res, però és cada vegada i aquestes estones sumades, es molt temps desaprofitat, o sigui perdut.
Que fem amb tot això? Ens ho emportem a plaça, el que s'ha emprenyat a l'assaig no ve, el cap de colla és un dropúl que fagui ell els castells, perjudicada la colla. Per muntar una pinya on és la gent? En Pere ja pot anar cridant als castellers la majoria ha de tornar a preguntar on va, perquè no eren on havien de ser, en Pere s'emprenya en Pere és un dropúl que fagui ell les pinyes, el cap de colla canta la gent que ha de pujar, qui no ha preguntat, dels que pujen habitualment, al cap de colla per on puja, un en Vermei, els altres tots, però es clar el cap de colla és un dropúl no se l'ha d'escoltar. Amb tot això anem tirant que ja és molt, pot ser no aconseguirem castells més variats, però paciència molta.
Ara s'acosten Festes del Tura aquest any si podeu passeu de fer-me la pilota, sis plau.