Anem sumant

El dissabte a Sabadell, vam tornar a fer un pas endavant, no només pel pilar de cinc, si no per altres detalls que com a cap de colla tambè es valoran abans i desprésd'una actuació. El pilar de cinc va estar molt bé, amb emocions incloses, nerviós per ser el primer de la temporada, però és un castell que tornarem a fer aquesta temporada, val el pilar fins aquí.
Hi ha altres petits detalls que per el casteller de peu a terra que té la gran sort, de no haver de pensar tant en la colla, que segurament se li escapen. La Carme es va estrenar a la torre amb una seguretat i una solvència que em sorpendre, la crescuda que ha experimentat la Carme des de que va començar després de l'estiu passat me recorda la de la Judith Olives, en poc temps a dalt i pilars de cinc a dojo. Seria fàcil dir "qui val, val", però és més , és confiança en un mateix i amb la gent que et guia (sense entrar si millor o pitjor), és viure Anglès i venir quasi tots els dimarts i divendres, és no afluixar mai i mirar de respondre sempre i bé, i a més disfrutar-ho.
Però la Carme no va ser l'única que va experimentar sensacions noves, la Mercè es va estrenar de dos tancat al tres i a més al tres amb agulla, tampoc és fruït de la casualitat, és a causa de ser masella, de provar i tornar-hi, tornar-hi i tornar-hi, fins el propi conveciment de voler i poder fer-ho. La Mercè té 9 anys.
I tampoc és, amb els detalls que únicament ens hem de quedar. L'Almu va portar de terç a la Sole sense quasi assajos i no va defallir, tampoc és fruït de la casualitat.
En Miki va rebre la confiança d'aguantar la Mercè fent de dosos, per capacitat i perquè assaig a assaig demostra que va aprenent i millorant.
I en Pere tots sabeu que va salvar un pilar de cinc que és va complicar per moments
De tots ells segur que podem aprendre quelcom, i si podem fer-ho nostre, molt hi guanyarem, perquè per fer castells, no n'hi ha prou amb anar al local i estar-hi, perquè qui ho aprofita obté resultats.